El projecte va néixer el 2014 com a resposta a la inquietud del doctor Ramon Orriols, cap del Departament de Pneumologia de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta de Girona, i el seu equip mèdic, que consideraven l’infradiagnòstic de l’apnea del son com un “problema mèdic de primeríssima magnitud”. L’equip de pneumatòlegs va començar a treballar amb les àrees bàsiques de salut (ABS) sota el paraigua dels dos hospitals per començar a diagnosticar l’apnea del son a l’assistència primària.
Entre 2014 i 2016 es va dur a terme una prova pilot encapçalada pel doctor Èric Rojas, pneumatòleg de la Unitat del Son dels hospitals Trueta i Santa Caterina. Aquest projecte partia de la idea que el 80% de les persones en algun moment de la seva vida són ateses en un centre d’atenció primària. A més, els principals usuaris d’aquests recursos —pacients amb una alta prevalença de diabetis, hipertensió arterial i obesitat— són els més propensos a patir apnea del son. Per tot plegat, es va considerar que els centres d’atenció primària són l’àmbit ideal per al diagnòstic d’aquesta patologia.
L’estudi comparava el diagnòstic automàtic de l’apnea obstructiva del son obtingut mitjançant pulsioximetria nocturna domiciliària i la poligrafia respiratòria domiciliària, que posteriorment valoraven els corresponents metges d’atenció primària amb el diagnòstic manual de la poligrafia respiratòria i el procediment sencer de poligrafia realitzat pel pneumòleg al servei hospitalari.
L’estudi es va centrar en dos ABS que tenen el Trueta com a hospital de referència (Sarrià de Ter i Santa Caterina) i dos ABS que tenen l’Hospital de Santa Caterina com a hospital de referència (Sils i Salt). Es van seleccionar 599 pacients aleatòriament, dels quals 97 finalment van participar en l’estudi. El 61% dels pacients eren homes, amb una edat mitjana de 57 anys, amb obesitat de grau I i majoritàriament exfumadors.
L’estudi pilot va demostrar que el 98,8% dels resultats obtinguts automàticament amb la poligrafia coincidien amb els obtinguts manualment pels pneumatòlegs, la qual cosa demostrava que el diagnòstic de l’apnea obstructiva del son era correcte. Quant a la gravetat, el metge d’atenció primària va encertar el diagnòstic en el 95% dels casos en diagnosticar casos aguts.
Les conclusions de l’estudi indicaven que l’apnea obstructiva del son es pot diagnosticar a l’atenció primària i que una anàlisi automàtica facilita el diagnòstic de l’apnea obstructiva, especialment en els casos greus. Aquests resultats es van presentar en diferents congressos nacionals i internacionals. El 2017 es va presentar el projecte “Diagnosi de la síndrome d’apnea obstructiva del son en centres d’atenció primària de l’àrea de Girona” (Obrador-Orriols) a la plataforma INNOBICS de l’Institut Català de la Salut (ICS), i el consell assessor de l’ICS va validar la fase pilot un any després. La bona acollida del projecte va animar els investigadors implicats a enviar-lo a EIT Health.
