Apnea del son

L’apnea obstructiva del son és un trastorn infradiagnosticat que, si no es tracta a temps, provoca alts índexs de morbiditat i de mortalitat. Té una prevalença del 25% entre els 30 i els 70 anys.
Sleep Apnea

La síndrome d’apnea-hipoapnea del son (SAHS), coneguda també com apnea obstructiva del son (AOS), és el trastorn respiratori del son més habitual, i és conseqüència del col·lapse reiterat de les vies respiratòries superiors durant el son.

Té una prevalença del 25% entre els 30 i els 70 anys. L’apnea obstructiva del son és un trastorn infradiagnosticat que, si no es tracta a temps, provoca alts índexs de morbiditat i de mortalitat. Els pacients que no reben tractament poden patir somnolència, problemes de concentració i un deteriorament de la seva qualitat de vida. També tenen un risc més alt de patir problemes cardiovasculars, com ara problemes per controlar la pressió sanguínia, malalties coronàries o arrítmies, i poden patir síndrome metabòlica amb alts nivells de glucosa i triglicèrids així com marcadors d’inflamació, rigidesa arterial i arterioesclerosi. Els pacients amb AOS també tenen el doble o el triple de possibilitats de patir accidents de trànsit per conduir en estat de somnolència.

Símptomes més habituals de la síndrome d’apnea-hipoapnea del son

L’elevada variabilitat dels símptomes que presenta aquest trastorn en dificulta el diagnòstic. Les seves manifestacions clíniques més habituals són:

  • Somnolència durant el dia
  • Son no reparador
  • Roncs forts
  • Apnees presenciades per la parella
  • Despertar-se per ofec o manca de respiració
  • Insomni amb despertaments freqüents
  • Problemes de concentració
  • Canvis d’humor
  • Cefalàlgia
  • Nictúria

Quant als principals factors de risc que poden provocar AOS, els més habituals són l’edat, l’obesitat i les anomalies craniofacials i de les vies respiratòries superiors (majoritàriament) en pacients prims.

Diagnòstic de la síndrome d’apnea-hipoapnea del son

A causa de la variabilitat dels símptomes que presenta i de la falta de procediments de diagnòstic adients als centres d’atenció primària, actualment el SAHS està infradiagnosticat: només es diagnostiquen correctament el 10% dels casos a Espanya, mentre que l’infradiagnòstic és encara més alt a Portugal. Els procediments que hi ha actualment es duen a terme en unitats hospitalàries del son, que requereixen recursos complexos i costosos i que tenen llistes d’espera. Tot plegat fa que el procés perdi eficàcia.

El qüestionari STOP-Bang és un document de vuit preguntes —no és una prova diagnòstica— que inclou informació sobre roncs, cansament, apnees observades, pressió arterial, índex de massa corporal (IMC), edat, circumferència de coll i gènere. Els pacients per als quals el qüestionari indica un risc elevat són potencials candidats a una altra visita mèdica per completar el seu historial clínic i la prova de poligrafia.

El projecte INNOBICS-SAHS posa remei a l’infradiagnòstic del SAHS i a la manca d’integració entre l’atenció primària i les unitats hospitalàries del son. Més informació.

Tractament de la síndrome d’apnea-hipoapnea del son

Actualment no existeixen fàrmacs eficaços per tractar el SAHS.

Els tractaments que hi ha inclouen recomanacions mèdiques que es poden dividir en quatre grups:

  • Mesures generals per aconseguir una bona higiene de la son: mantenir un horari regular de son en un entorn adient; evitar activitats abans de dormir que impliquin una alta concentració mental, un intens exercici físic o ingerir aliments en abundància i d’alt valor calòric; individualitzar les becaines, etc.
  • Hàbits saludables: perdre pes (pacients amb obesitat), practicar exercici físic amb regularitat durant el dia, no consumir alcohol (almenys 6 hores abans de dormir), no fumar ni consumir benzodiacepines i els seus derivats.
  • Mesures posturals: hi ha dispositius per millorar la posició durant el son, que influeix en la freqüència dels episodis respiratoris en més del 50% dels pacients diagnosticats d’AOS.
  • Pressió positiva contínua a les vies respiratòries (CPAP). El dispositiu que exerceix aquesta pressió és el més utilitzat per tractar trastorns d’apnea del son. Consisteix en una turbina que crea un flux d’aire amb una pressió superior a la sortida (vies respiratòries) que a l’entrada (aire ambiental). El flux que genera arriba al pacient a través d’un tub i una màscara que s’aplica a les vies respiratòries. L’aportació contínua d’oxigen durant el son evita petites interrupcions de la respiració.